 |
L'OMBRA DEL PAISATGE
L’ombra ha estat sovint un concepte lligat simbòlicament al cos de l’ànima, a la part oculta i fosca de les coses; aquell lloc inaprehensible on conviuen les pors, les incerteses, els desitjos, les angoixes, la temporalitat i els somnis; un terreny inquietant que ha estat tema recurrent en la literatura, l’art i el cinema. El fotògraf Manel Esclusa (Vic, 1952) es troba en aquesta línia d’investigació, atès que les imatges que capta esdevenen àmbits de projecció sensorial. La sèrie L’ombra del paisatge aplega la seva darrera producció fotogràfica que consisteix a caçar ombres de la natura per retenir la immediatesa que s’escola i congelar-les en el temps. En un procés de reconstrucció, retorna a la naturalesa la part incorpòria i passatgera de la seva existència: recupera les ombres amagades d’arbres, branques, espigues i fulles i materialitza les seves formes en reflectir-les damunt d’una pantalla blanca. Ombres existents destinades a desaparèixer, empremtes mòbils que es van transmutant amb les diferents llums del dia, emergeixen enmig del boscam i el fullatge, permeten fer visible allò invisible. Des de fa temps, l’autor veu en la natura un llibre de saviesa; una força superior que, a les seves mans, es transforma en escenaris emocionals i en territoris metafòrics.
Conxita Oliver
*Fragment de l´article L´enigma de l´ombra publicat al diari AVUI el 6 de maig de 2010
